Quantes vegades, en sortir del cinema, comentem l'argument de la pel·lícula, aquella escena que ens ha sorprès, la fotografia, els actors i actrius, etc......? Però, i la música?.
No tots som conscients de que a totes les pel·lícules, existeix un element important, que és la música. Aquesta, no tan sols ompli els espais buits, sinó que emfatitza significats, afegeix càrrega emocional, a més de crear estímuls que les imatges per sí soles no serien capaces de comunicar.
Es per això que us podeu plantejar: És possible el cinema sense la música?.... Se li dóna la importància que realment té?....
Això ens duu a la següent conclusió: el cinema parlava a través de cartells, les expressions dels personatges deien ja tot el que passava amb la cara. Era necessari agregar música des d'un punt de vista estètic? El cinema, de l'una i l'altra manera, és un espectacle de fantasmes, de personatges que no estan vius, que representen als vius. Això li dóna a la música una tremenda rellevància: revitalitzar a aquests personatges, donar-los emocions reals, amb música instrumental romàntica i europea, que tots poguessin manejar com llenguatge. Quan el "dolent" de la pel·lícula apareix, tot pianista agrega uns acords ominosos per a dir-lo, així com un tema d'amor per a la noia o fanfàrries per a l'heroi. La música existeix en el cinema perquè ha de donar-li vida als personatges que apareixen d'altra manera com neros fantasmes. Si algú dubte d'això que vegi Psicosi d'Alfred Hitchcock sense so i després l'hi agregui. Aquí trobarà la seva resposta. La música del cinema no acompanya simplement: subratlla, comenta, agrega, aprofundeix... arrodoneix idees anteriors i estableix un vincle emocional continu amb l'espectador. Per descomptat aquesta funció estètica ha estat una de les característiques més importants sobre la música del cinema.
Moments d'expressió de sentiments i d'enfatització d'una escena... un dels casos que personalment crec que sons més clars,és en les pel·lícules de terror o thrilers, on aquests gràcies a la música o als efectes sonors produïts en aquell moment, fa que l'espectador/a s'espanti o se’n dugui un ensurt just en el moment que es produeix l'èmfasi a la música i es troba amb la imatge o moment...
En el playlist, he posat algunes cançons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada