Per què una ràdio a l'escola?

Navegant per la xarxa he trobat, un cas d'escola i ràdio...

CEIP DRASSANES...

"Quan el curs 2000-2001 vam decidir d'introduir la ràdio a l'escola ho vam fer pensant en les característiques dels nostres alumnes, molts d'ells nouvinguts i de països molt diferents. Era una manera d'atendre a la diversitat (molta diversitat, tant pel que fa als orígens, llengües i cultura, com pel que fa als ritmes d'aprenentatge). Així doncs, crèiem que la ràdio ens oferia una sèrie de possiblitats:

a- Unes relacionades amb la llengua: com a recurs o eina per estimular la llengua oral (la utilització del català - llengua vehicular de l'escola-) però també com a eina que podia ajudar als nostres alumnes a perfeccionar la parla, i

b- Unes altres relacionades amb els diferents ritmes d'aprenentatge dels alumnes: tots hi podien participar segons els seu nivell o la seva capacitat.

Amb l'experiència i el temps ens hem adonat que la utilització de la ràdio dins l'escola ha permès, a més, treballar altres aspectes i continguts interessants i positius que contribueixen també a la formació dels nostres alumnes:

• Permet treballar el sentit de la responsabilitat ja que tots els alumnes tenen un paper dintre el programa de ràdio, cada part és important per ella mateixa i en el conjunt de la feina feta (no hi ha cap part ni cap alumne que sigui més important que la resta).

• Els propis alumnes, tot treballant d'una forma agradable i divertida, s'han adonat que són capaços de treballar amb responsabilitat i que poden utilitzar el català tant a nivell oral com escrit.

• En el moment en que els alumnes participen i s'impliquen en la realització d'un programa de ràdio deixen de ser només receptors d'informació per passar a ser creadors d'informació. A partir de donar als alumnes les eines necessàries,els ajudem a accedir a la informació per poder-la transformar en un producte concret. L'alumnat d'avui en dia està immers dins la societat de la informació, això vol dir que l'hem de preparar per viure en una societat on l'accés a la informació és bàsic per a desenvolupar-se.

• Aprenen a utilitzar diferents mitjans tecnològics i audiovisuals (processadors de textos per elaborar el guió, gravació en mp3, digitalització de sons i músiques, edició de sons amb l'audacity...).

Les activitats i els plantejaments metodològics els hem plasmat en una webquest:“Fem Ràdio!”. En aquesta webquest tenim la guia, models i activitats per a poder treballar diferents aspectes:

• la recerca d'informació
• l'expressió escrita i oral a través de diferents models de guions
• diferents tipologies de programes
• recursos i suports tècnics (com gravar sons, l'audacity, internet....)"

La Mostra 08

Els audiovisuals (la fotografia, el vídeo, la ràdio, la televisió i el cinema) són uns instruments de comunicació cada vegada més arrelats a la nostra societat, amb uns llenguatges propis, i de gran valor pedagògic, que permeten a infants i joves comunicar i compartir la seva visió del món i representar les seves vivències personals i els seus aprenentatges. Aquests mitjans convergeixen cada vegada més en nous formats digitals afavorits per les tecnologies de la informació i la comunicació.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya vol estimular l’ús pedagògic dels mitjans audiovisuals als centres educatius de Catalunya, i fomentar l’aprenentatge dels llenguatges propis d’aquests mitjans. Per això considera adient convocar la Mostra de produccions audiovisuals escolars.

L’objectiu d’aquests premis és afavorir l’educació en comunicació mitjançant la creació artística i crítica dels missatges audiovisuals en els nous formats digitals.

L’objecte de la Mostra de produccions audiovisuals escolars és fomentar l’educació en els mitjans audiovisuals i els seus llenguatges entre l’alumnat de Catalunya, i estimular la creació artística i crítica dels seus missatges mitjançant la producció de continguts audiovisuals dins l’àmbit educatiu.

Poden participar en aquesta convocatòria els centres educatius d’educació primària i d’educació secundària de Catalunya, de titularitat del Departament d’Educació, els de titularitat municipal i els privats concertats.

Es podrà participar en tres modalitats: fotografia escolar, vídeo i televisió escolar, i ràdio escolar, i en dues categories per cada modalitat: primària i secundària.

La música de la nostra vida...

Quantes vegades, en sortir del cinema, comentem l'argument de la pel·lícula, aquella escena que ens ha sorprès, la fotografia, els actors i actrius, etc......? Però, i la música?.

No tots som conscients de que a totes les pel·lícules, existeix un element important, que és la música. Aquesta, no tan sols ompli els espais buits, sinó que emfatitza significats, afegeix càrrega emocional, a més de crear estímuls que les imatges per sí soles no serien capaces de comunicar.

Es per això que us podeu plantejar: És possible el cinema sense la música?.... Se li dóna la importància que realment té?....

Això ens duu a la següent conclusió: el cinema parlava a través de cartells, les expressions dels personatges deien ja tot el que passava amb la cara. Era necessari agregar música des d'un punt de vista estètic? El cinema, de l'una i l'altra manera, és un espectacle de fantasmes, de personatges que no estan vius, que representen als vius. Això li dóna a la música una tremenda rellevància: revitalitzar a aquests personatges, donar-los emocions reals, amb música instrumental romàntica i europea, que tots poguessin manejar com llenguatge. Quan el "dolent" de la pel·lícula apareix, tot pianista agrega uns acords ominosos per a dir-lo, així com un tema d'amor per a la noia o fanfàrries per a l'heroi. La música existeix en el cinema perquè ha de donar-li vida als personatges que apareixen d'altra manera com neros fantasmes. Si algú dubte d'això que vegi Psicosi d'Alfred Hitchcock sense so i després l'hi agregui. Aquí trobarà la seva resposta. La música del cinema no acompanya simplement: subratlla, comenta, agrega, aprofundeix... arrodoneix idees anteriors i estableix un vincle emocional continu amb l'espectador. Per descomptat aquesta funció estètica ha estat una de les característiques més importants sobre la música del cinema.

Moments d'expressió de sentiments i d'enfatització d'una escena... un dels casos que personalment crec que sons més clars,és en les pel·lícules de terror o thrilers, on aquests gràcies a la música o als efectes sonors produïts en aquell moment, fa que l'espectador/a s'espanti o se’n dugui un ensurt just en el moment que es produeix l'èmfasi a la música i es troba amb la imatge o moment...

En el playlist, he posat algunes cançons...

Encara queden moltes coses per veure...

RIQUESA MENTAL...

Si vau al·lucinar amb la pel·lícula d'en Mikey i en Pluto de Disney, ara us quedareu ben parats al veure aquest anunci tan conegut que feia uns anys voltava per les televisions d'arreu del món...

Mireu, mireu...



Feu una breu reflexió de que és el que més us ha cridat l'atenció...

La noia oi??

La veritat es que fins i tot fa una mica de por... A més a més ens parla sobre la nostra riquesa mental... què pasa? Que si juguem amb la playstation ens farem més llestos? El nostre nivell d'intel·ligència s'incrementarà? Vol que ens comprem una play estem segurs??

Doncs la cosa va una mica més enllà de comprar-se una play... que ja és aquest el missatge que volen aconseguir els de MASS MEDIA, però aquests anunci ens amaga un altre missatge que només va dirigit a aquelles persones que es troben en una mateixa situació... o que són constants en un comportament i acció pròpia que envolta aquest fenòmen...

Torneu a fer un cop d'ull...

L'anunci se'ns presenta com un element molt agressiu per poder comprar un producte... però també ens parla d'una actitud i "riquesa mental"...

La noia es troba asseguda en un lloc amb una il·luminació molt especial, un lloc molt especial, es mou d'una manera singular, la seva mà es troba recolzada en una taula, amb un caire una mica sospitós...

L'espai i la il·luminació ens parla d'una actitud... aquest espai mostra a la noia, com si estigués en un búnquer... amb poca llum, parets amb toc humid, espai reduït... només es centra en la noia... En realitat tot això ens parla d'una actitud d'aïllament i de situació de joc individual, dins d'un món paral·lel, missatge que només poden captar aquelles persones que per mecanismes i eines com són les consoles i ordinadors, opten i els hi afecta al seu nivell de socialització creant un espai individualista, i que afecta sobretot als adolescents, aquest sector de la població el qual es sent identificada per que busca encara la seva autocomprenssió i autoestima pròpia...

Sabeu què és el que representa la noia??
La noia es la pròpia playstation!!Sí, si!! Fixeu-vos!! Té la cara en forma del comandament de la play, on te els ulls, les flors al cabell, les trenes... si us hi fixeu, esta totalment col·locat per a que sembli en comandament de la consola, a més a més la seva mà esta col·locada de tal manera que és el cos de la pròpia consola i el seu braç és el cable que els conecta... ja que la taula mostra la posició en la que es pot posar la consola, tant vertical com horitzontal...

Fort oi!!

Doncs si encara teniu temps de poder veure altres detalls que hi són implícits en aquest anunci, fixeu-vos en el temps que té situat a l'encapçalament de la filmació, on aquest va canviant de manera constant, on no es correspon amb un seguit cronológic de manera correcta i real... si no que va canviant de manera constant en tot moment, a més a més al final s'hi veuen reflexats els símbols de la play (la creu, el cercle, el triangle i el quadrat), fent referència a que amb la play pot arribar fins i tot a controlar el propi temps i la teva pròpia vida...

No és només el factor verbal que influeix en el seu discurs, sobre la riquesa mental de l'espècie humana, i que ho fa en toc de burla i provocació per crear espectació en l'espectador. La cosa va molt més enllà...

Elements passats...

En la classe passada en Pitu ens va explicar unes eines que abans es feien servir per crear moviment en les imatges i que van ser les eines implusores del que avui dia coneixem com a cinema...







Les joguines òptiques al Cicle Mitjà

Al llarg del segle XIX es van dissenyar diverses joguines òptiques que feien possible veure imatges en moviment. Aquests enginys -entre els quals trobem el taumàtrop- són els precursors immediats del cinema.
Una aproximació i nou coneixement de la realitat audiovisual i el seu procés de creació a partir de joguines òptiques. És una bona manera de fer entendre els nostres alumnes cóm es fa la imatge i la seva capacitat expressiva.
L'eix conductor d'aquestes activitats és el principi de la persistència retiniana, el qual permet el nostre ull recordar una imatge durant una petita part de temps, de manera que s'uneix a la següent imatge observada i ens permet crear una nova realitat a partir de diverses imatges fixes.
Les joguines òptiques el taumàtrop i la llibreta animada. Mostren clarament el principi de la persistència retiniana i ajuden a entendre el concepte als infants.

Seguretat dels missatges que rebem? O manipulació i engany?

Us convido a mirar primer aquest video, i desprès hem parlem...



Tot bé no... estem parlant de Disney...

Disney, només amb sentir aquest nom, recordo bons moments de quant era petita històries molt boniques amb contes de fades, princeses, animals molt carismàtics i objectes in animats que cobren vida i són uns amics fidels. Peró dins d'aquest estereotip de molt bon rollo i molta felicitat s'amaga una veritat oculta que pot ser molt desagradable per a molta gent si se arribara a adonar.

Dins d'aquesta pel·lícula aparement normal, molt tendra, on apareixen personatges molt estimats i carismàtics per a tots nosaltres... s'amaguen uns missatges i unes idees que a les dones ens deixen com a mentideres, que només portem platets, o fins i tot escenifiquen un fet maternal trasnformat en un assassinat. Sí, si! En un assassinat! Fort oi? Encara no us heu fixat? I penseu que estic totalment tocada de l'ala? Doncs desprès d'escriure tot això us convido a que ho torneu a mirar amb lo que us he explicat aviam què és el que trobeu...

Missatges subliminals

Un missatge subliminal es una senya o missatge dissenyat per passar per damunt dels límits normals de percepció. Pot ser per exemple, inaudible per la ment conscient però audible per la ment inconscient; pot ser també una imatge transmesa d’una manera tan breu que passi desapercebuda per la ment conscient però així i tot, percebuda inconscientment.

A la vida quotidiana, sovint s'afirma (amb o sense evidència) que s’utilitzen tècniques subliminals amb propòsits publicitaris i de propaganda.

QUIN ES EL OBJECTIU PRINCIPAL DELS MISSATGES SUBLIMINALS?

La resposta es ben simple, simplement intenten modificar el nostre patró de conducta, para el seu benefici, be para ensenyar-nos alguna cosa o simplement per a controlar-nos.

Heu tornat a veure el fragment de la pel·lícula?
Doncs bé us explico els missatges que surten en aquesta filmació:
- Quan el gat és rescatat de dins de la bossa, què hi havia lligat a l'extrem de la corda? Una planxa! Per què no podria ser una pilota de futbol o un pes o algun altre objecte? Una planxa, signe d'identificació amb el paper de la dona.
- Que creieu que representava la bossa amb la corda i la planxa? Una situació d'embaràs! Sí, si! On la bossa és la placenta, la corda el cordó umbilical, i la planxa signe d'identificació femenina.
On en aquest cas el paper de la dona, queda com de dona assassina que vol matar el "gatet" fincant-lo a la bossa per a que s'ofegui o no pugui nèixer...
- Us heu fixat en el paper del peixet? Com eren els seus ulls? Efectivament! El peixet era un peixet femella, ja que tenia les pestanyes molt llargues, signe d'identificació de dona en aquests tipus de representacions animades. Llavors com ens deixa a les dones??
Encara penseu que estic ben boja o que són una feminista molt exagerada...
Doncs la veritat es que jo de tot això no m'havia adonat fins que no he vist aquest fragment a la facultat d'educació a l'assignatura de comunicació audivisual amb en Pitu, on realment ha estat ell qui ens ha explicat que són els missatges subliminats que estan impressos en molts espais, i concretament en aquest cas, quin és el tracte i posició que la factoria Disney deixa a les dones...

Altres exemples d'aquest estil que jo he trobat a la xarxa...

En la portada de la Sirenita...


Apareix un penis en una de les columnes que formen el castell.

En una de les escenes de la pel·lícula El Rei lleó...


En el cel estrellat apareix la paraula SEX escrita...

En la pel·lícula Hércules...



Aquest és l’exemple més clar auditiu dels missatges subliminals de Disney, en la pel·lícula d’Hèrcules quant torna de matar l’hidra com al fill de Zeus entren unes jovenetes ha veure a hèrcules, especial atenció al que diu la noia rossa...

Què és la comunicació audiovisual i educació?

“L’Educació Audiovisual és un dels pocs instruments que professorat i alumnat tenen per començar a desafiar la gran desigualtat de coneixement i de poder que existeix entre els que fabriquen la informació pel seu propi interès i els qui la consumeixen innocentment com si es tractés de notícies o diversió.”

Len Masterman

La Comunicació Audiovisual és un llenguatge complert i, com a tal, té els seus propis codis i normes de funcionament. Així mateix, els missatges que emeten els mitjans provoquen uns determinats efectes en els consumidors. És per això que és imprescindible que l’alumnat del segle XXI estigui ben preparat per desxifrar els missatges audiovisuals, conegui el seu llenguatge i pugui produir els seus propis missatges.

En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les noves tecnologies, és necessari saber descodificar adequadament la informació que ens arriba i saber-la utilitzar correctament. Amb l’aparició de les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) apareix un nou concepte de llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora un nou element: la interactivitat. És per això que avui és necessari fer una nova definició de l’Educació Audiovisual, afegint tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i tenint molt en compte que el domini del llenguatge multimèdia suposa també, i sobretot, el coneixement dels codis del llenguatge audiovisual. Deixant de banda antigues etimologies i concepcions al respecte, degut a l'evolució de la nostra manera de comunicar-nos.