El temps dedicat a la televisió varia en funció de l’edat, el sexe i la classe social, i està en relació amb les hores que hi dediquen els pares.
Els nens miren la televisió de
La totalitat del temps dedicat a aquest mitjà de comunicació és de vegades tan elevat que aparentment queda poc temps per menjar, anar a l’escola o dormir. Això es deu a que els nens veuen la televisió mentre dinen o sopen, mentre llegeixen un llibre o fan els seus deures. És la televisió més que qualsevol altre mitjà qui proporciona una base comuna d’informació en les primeres fases de socialització del nen.
La “teleaddicció” no sorgeix espontàniament, sinó per la conjunció de múltiples factors socials, com les condicions de vides urbanes actuals, la dependència internacional i el valor comercial de la informació, entre altres. Els efectes addictius de la televisió es reforcen amb estils de vida urbans i amb el temor a sortir al carrer per interactuar. D’aquesta manera, la televisió es converteix en la distracció fonamental. Els “teleaddictes” no són capaços d’escapar per si mateixos de la imatge, influïts per un mecanisme psicològic semblant al dels fàrmacodependents.
L’home contemporani deu a la comunicació massiva el 85% de la seva informació i coneixement, i dedica a actes relacionats amb la televisió el 75% del temps que no ocupa en treballar o dormir. En general, la tendència apunta a un augment constant en la quantitat de temps dedicat als mitjans massius, particularment pel que fa a la televisió. Fins avui, el temps destinat als mitjans ha tendit a incrementar-se i el seu ús regular sembla haver-se convertit en part indispensable de la vida quotidiana de la societat, amb excepció, potser, dels grups que no tenen possibilitats d’accés a aquests per marginació, aïllament geogràfic o extrema pobresa.
Els nens recorren a la televisió per tal de satisfer les seves necessitats de distracció, reduir tensions, i com a mitjà per obtenir informació.
A més de les motivacions personals, podríem agregar un factor de situació extern al nen: “el nen veu televisió perquè li es imposat pel mitjà”, la veu perquè no li queda cap altre remei. Li és oferta en l’ambient de la llar i se li reforça la conducta de contemplació pels pares. En molts casos constitueix l’única companyia del nen. Veure televisió és un hàbit que es reforça diàriament a traves de gestos, somriures i aprovacions verbals dels adults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada